Adeu

Vas marxar amb un somriure
Amb un adéu
Callat i curt,
Amb un petó
Llençat a l’aire.

Vas marxar de puntetes
Com un sospir
Com ràfega de vent
Que ens envolta i no veiem.

Vas marxar sense un comiat
Ni un adéu o fins desprès
En el silenci de la nit nua
Ens deixares per sempre mes.

Però .........
Estàs viu en cada frase,
So, paraula,somriure, lloc,
llàgrima vesada, petó
Estel, escuma de mar brava.

Mai la teva absència serà plena
Per que et portem dintre del cor
Sempre estaràs entre nosaltres
Sempre tindrem el teu amor.

No puc .....

No puc oblidar-te
Ni deixar-te d’estimar.

Però puc fer.....
Que m’oblidis
I fins i tot m’arrivis a odiar.

No preguntis el motiu,
La raó o el per que.

Senzillament es lo millor

Que per tots dos puc fer.

Aquest poema, esta dedicat a una persona molt propera a mi, que per unes raons de caire personal va tenir que renunciar a la persona que estimava.

Com dir ...........

Com dir-te :
T’estimo
Sense paraules.

Com dir-te:
T’enyoro
Amb un silenci

Com demostrar-te
Els desitjos mes íntims.

Com mirar-te
I aguantar l’alè.

Com besar-te
Solament amb el desig.

Avui ........

Avui
He despullat l’anima,
T’he dit
Tot el que sento.

Avui
Et voldria tenir prop
I en una mirada
Que notessis el meu amor.

Avui
Necessito unes paraules
Unes mirades
I uns petons arreu del cor.

Persones

Qui soc?
On vaig?
Qui som?
On anem?.

Vivim
Respirem
Gaudim
Patim
Plorem
Riem
Enyorem
Oblidem.

Vivim sense pensar
En el ahir i el demà
Gaudim de cada moment
Instant i segon.

Sentiments

No se el que sents
Se el que sento jo,
Si mai ho sentiràs
Però es una il·lusió.

Es lluitar dia a dia
Un motiu, una raó,
Per seguir la rutina
Que ens envolta als dos.

Es voler-ho cridar
Sense que surtin els sons,
Les paraules que mudes
Neixen dins del cor.

Allí on estàs .......

No se on estàs...
I a la vegada ho se.

M’angoixa pensar
Que ja mai tornaràs,
Que el teu silenci
Serà etern com la nit.

Que vas marxar
Per no tornar,
Que ens vas deixar
Però no oblidar.

Que era el teu destí
No el podies canviar,
I en llàgrimes
A tots en vas deixar.

Per tu, per mi
Per el breu temps passat
Que totes dues
Juntes varem estar.

Tornar a néixer

Es farà fàcil tornar
A viure la vida de nou

Sense la seva presencia.

Seran records en l’oblit

D’una vida anterior
Plena de tristors i penes

De llàgrimes besades per amor.

Il•lusions abans trencades

Recuperades de la foscor

D’un cor que patia
Perquè no tenia amor.

Al final vaig aconseguir

Borrar-te del meu record

Començant el dia a dia

Amb una nova il•lusió.

Començar una nova vida

Tota plena d’amor

Mirant el futur a la cara

Sense tindré cap temor.

L’ahir es el passat

L’avui es el present

I el demà ...............

Qui sap que passarà.

No em deixis...............

No em deixis sola esta nit
Quedat abraçat a mi
Deixa’m que escolti el teu batec
I que em dormi en ell.

No em deixis que necessito
Els teus petons arreu dels cos,
Les carícies dins l’anima
I els gemecs de rerefons.

No em deixis ara
Quant mes et necessito
Segur que no em faltarà
El teu alè per respirar.

Quedat aquí esta nit
Dorm abraçat a mi,
Se la força que em falta
Per dema tornar a començar.

Poesia i Amor

La poesia s’escriu amb les mans

L’amor es demostra amb les mans

La poesia descriu sentiments

L’amor es sentiment.

Poesia són emocions escrites

L’amor són sentides.

Poesia i amor

Totes dues són una.

I amb una s’escriuen les dos.

Poesia és jugar amb paraules

Amor és viure sentiments

Poesia descriu moments

Amor és viure els moments.

Una il•lusió

Papallones a la panxa,
Batecs ràpids del cor,
Mans que no troben estiba
Pensaments que volen tots sols.

Com formigues que recorren el cos
Caminen sense aturar-se,
Així vola el pensament
Quant es te una il·lusió.

Començar de nou

He començat de nou
A caminar per la vida
Mirant al davant
Amb il·lusió i esperança.

He obert de nou la porta
Per que passi l’aroma de la mar,
El xiulet del vent,
I l’escalfor d’un raig de sol.

Obrir la mirada al futur,
Oblidar els temps passats,
Gaudir de les petites coses

Que tenim al nostre volta’n.

No vols .....

No vols rutina
Ni la monotonia diària
No vols el dia a dia
Que es el que vols?.

Creus que la vida es un joc
I no es així,
No es pot jugar
En la gent que es creua en el teu camí.

No es pot dir:
Avui si, demà no,
La vida esta plena de moments

Que passen i no tornen mes

Disfressa

Me vaig amagar
En el silenci de les paraules,
En no parlar de sentiments
En ser qui no soc.

He posat una disfressa
Per que no es descobrís
El veritable jo
I he dit..........

He deixat perdre el que volia
Per no mostrar-me tal com soc,
No hi ha culpables
L’única he sigut jo.

Company

Miro el blau del cel

I sento la teva veu,

Només ets un desig

Una il•lusió tant sols.

Mai he vist el teu rostre

Només una imatge fugaç

Que quan miro dalt del cel,

Allí es torna a reflexar.

Ets el meu amic de l’ànima

Algú en qui hi puc confiar

Algú a qui en la distància

Em procura sempre ajudar.

Imagino el teu rostre serè

Els teus ulls, blaus com la mar

I en la teva mirada intueixo

Sempre un dolç despertar.

A tu amic de l’ànima

A tu el meu company fugaç

Gràcies per les teves paraules

I la teva sincera amistat.

Paraules que fan mal

Per què m’humilies

cada vegada que parles,

I les teves paraules cruels

m’ataquen el cor?

Quin mal he fet

perquè em tractis així,

Si només amor meu

t’he donat tot el que he estat?

No se quin mal he fet en la vida,

ni quin pecat vaig cometre,

A no ser que l’estimar-te

s’hagi tornat contra meu.

Marxa de la meva vida si vols,

oblida’t de mi

Però no segueixis turmentant

el cor que et vaig oferir.

Agafa la porta i marxa

oblida que et vaig conèixer,

Borra del record els anys,

que vaig compartir amb tu.

No giris desprès el cap,

segueix endavant sense mi,

I espero no retrobar-te,

al lloc on vam coincidir.

Tot s'acavat

Ens estem fent mal
En el tracte diari,
Ens amaguem en escuts
De pedra inexistents.

Ens hem donat tot el que teníem
I ara ja no queda res,
Sols el record
Del que podia i no va ser.

Millor tanquem la porta
El tren ja ens va passar,
Tots dos a l’andana
I no el varem saber agafar.

Mirades

Ulls de bruixa
Mirades de gata.

Mirades que denoten
Alegria i tristor.

Ulls que parlen
Amb el seu furor.

No ens calen les paraules
Parlem sols en les mirades.

En ells s’expressa
Amor, desig,
Alegria, tristor,
Ànsia , desesperació,
Enyorança i remor.

Ells son el mirall
On es pot veure l’interior
De les persones.

Les paraules
Poden mentir i enganyar,
Els ulls
Sempre reflexe’n la realitat.

Ensenyem com ....

Esta poesia la vaig presentar a concurs de poemes il·lustrats de “relats en català” .i va ésser escollida. Aquí esta el resultat de la seva il·lustració, espero que os agradi tan com a mi.

Donem ......

Donem un somriure

Donem una carícia

Donem un petó

Donem el teu cor.

Disme un t’estimo

On jo el pugi sentir

Donem una mostra de carinyo

Disme només que si.

Disme fluixet a l’orella

Tot el que espero sentir

Dels teus llavis amorosos

Que m’estimes només a mi.

Se que això es impossible

Ja que tots dos no sentim

L’un per l’altre el mateix

Amor i carinyo a la fi.

Els cinc sentits

Vista

Per poder veure

El primer raig de sol

Oïda

Per sentir

El cant dels ocells

Gust

Per assaborir

El nèctar de la mel

Olfacte

Per olorar

La flaire de les flors

Tacte

Al tocar

Una llàgrima rodolar

Gràcies a tots ells

Som capaços de gaudir

D’un vida plena

Amb els cinc sentits

Fent cami

Mai diguis un t’estimo

Si no ho sents

De tot cor.

Es millor el silenci

Que un t’estimo

Si no es veritat.

Dona només la ma

Ajuda a trobar el camí

A qui per un moment

No troba el seu destí.

Junts poden fer camí

Ajudant-se

sortejar el esculls

Que la vida els oferirà.

I si algun dia tots dos

Troben el seu destí

Agafats de la ma

Tornaran a començar

Una nova vida

Plena de felicitat.

Recors del passat

No es pot oblidar
El temps passat
Ni ignorar
Els sentiments perduts.

Més la vida continua
I l’hem d’afrontar
La realitat del avui.
I no mirar enrera.

Se que mai podrà retornar,
Quedarà en la memòria
I cor de tots aquells

Que un dia van estimar

Somni fet realitat

He despertat amb un somriure

Però de sobte s’ha tornat tristor

Perquè al donam la volta

He vist que no era real.

El teu estava buit

Ple d’absència, ple de res.

Mes al tocar el coixí

He notat la teva olor

He sentit el teu calor

Això nomes volia dir

Que tots dos el varem compartir.

Que no va esser un somni

Que a la fi es va fer realitat.

No demanis perdó

Se que t’he fet mal

No tan com tu a mi,

Se que les meves paraules

T’han colpejat el cor.

La teva absència

Durant temps passats,

Van deixar una ferida

Que no es pot curar.

Que la teva indiferència

Ahir me va fer mal

I que aquell menyspreu

No el podré mai oblidar.

I ara demanes: perdó

Mes no hi ha res que perdonar

No queda dintre meu res del passat

Tan sols oblit i tristor.

Començar a viure

Costa tornar

a començar

una nova vida

plena d'il•lusions e incerteses.

Només una paraula va canviar

tota una vida anterior

trencant així les cadenes

per recuperar l'harmonia i pau interior.

No serà gens fàcil

mirar al davant

ignorant el que es deixa

al darrere: tota una vida.

Records d'un passat

Res es pot fer ja

Per tal de tornar al passat

Per revifar la flama

Que un dia es va encetar.

Sota el primer raig de sol

Amb passió va començar

Jocs i carícies

Que amb esglai van culminar.

A la llum de la lluna

El desig va esclatar

Entre gemecs i carícies

Fins l’alba van continuar.

Mes el temps ha passat

I tot a l’oblit s’ha quedat

Tan sols aquell record

Dins d’un cor està guardat.

Amic Invisible

Es una veu al telefon

unes frases en pantalla,

unes paraules amigues,

algu que es fa estimar.

Es la mà amiga

que es reb amb caliu,

de qui escolta i consola

a qui li obri el cor.

Es invisible i propera,

ho dona tot per res

no demana i tot ho dona

aixo es per mi un amic.

Vull .........

Vull fugir i no se on,

vull volar fins creuar l'horitzo.

Es l'ansia de llibertat

d'oblidar tot el entorn

de viure una nova vida

recorrent el món.

Caminar per la sorra humida

deixant petjades vora mar,

perque les ones les omplen

d'escuma blanca e inmensitat.

La mar borra petjades

d'una vida en soletat,

obrin-se a la vegada

a descobrir l'infinitat.

Aigua i Vida

Llàgrimes salades

gotes de pluja,

esquitxos de mar;

aigua, al cap i a la fi.

Les llàgrimes li rodolen pel rostre,

la pluja li mulla el cap;

les gotes de mar salada

li desperten la realitat.

Una realitat dura,

amarga, salada com la mar

a vegades dolça i pura,

com la pluja rodolant.

Així és la vida que així com l'aigua,

que sempre torna al cabal,

sigui llarga o sigui curta,

el final li ha d'arrivar.

La Rosa de Sant Jordi

Allà, dalt de la muntanya,

prop d'un cim tot escarpat,

neix una bonica planta,

la flor del meu estimat.

És una rosa vermella,

de tacte suau i abellutat,

d'espigues n'és rodejada

tan daurades com el blat.

Si algú intenta agafar-la

clava espines a l'atzar;

que cada gota es un llagrima,

que la rega pel voltant.

Rosa roja i ben vermella,

rosa fragil com el vent,

tu ets la meva senyera

com un estardant al vent.

Vint-i-tres és el teu dia,

amb Sant Jordi coronat

com la bella damisel.la

que del mal drac t'ha salvat.

Per un amic absent (3)

Deixem .....

Deixem demostrar-te

Com soc realment

Deixem que m’esmunyi

Dins del teu cor.

Amb el pas del temps

Podràs arribar a veure

Com aquell cor endurit

S’ha tornat a revifar

Que aquelles hores amargues

En l’oblit han quedat

Donant pas a una sendera

On tots dos podem caminar.

La mar i jo

Reflexa la mar
La seva mirada
Tranquil·la i serena.

El remor de les ones
La seva veu porta
A llocs plens de harmonia.

Les paraules no existeixen,
Els silencis parlen sols,
Les mirades es creuen
I en elles s’ho diuen tot.

Cerco .....

Cerco ...
Un motiu del seu silenci,
El per que la seva absència
El no saber quelcom va passar.

Va dir : Hola
Però no : Adéu,
Va desaparèixer
Com si fora neu.

Va arribar
En força i fúria,
Va marxar
En silenci d’oblit.

Silencis

Ens hem perdut
En el mar dels silencis,
On tot es dona
Per fet i dit.

Ens hem allunyat
Poc a poc,
Perdut en la immensitat
D’oblits per manca de diàleg.

Ens hem quedat
Aïllats de paraules,
De sentiments,
Del gaudí del diàleg.

Ens hem perdut
Per no parlar,
Per no escoltar,
Per no dir el que sentim.

Interrogants

Va arrivar
Com una raig d’esperança,
com alè de joventut
amb il·lusions de futur.

Va marxar …
Ni un peto,
sense un adéu,
sense cap explicació.

Una pregunta……
Cap resposta,
Un desig
O sols una il·lusió.

A un amigo

Para un amigo lejano

fiel compañero en soledad,

eres una voz que habla

en la distancia e inmensidad

A tí, te cuento mis penas

alegrias y pesar,

en tí confio a ciegas

pues nos une una amistad.

Somos dos personas ajenas

que sus rostros nunca veran,

dos voces que se hablan

dos corazones a la par.

Por tí mi amigo del alma

alzo mi copa una vez mas,

porque nunca la distancia

consiga nuestra amistad truncar.

Quiero saber .......

Quiero saber ……….
A cuantas mujeres dijiste: Te Quiero,
A cuantas tus manos recorrieron su cuerpo,
Y cuantas veces la aurora te descubrió en su lecho.

Y ahora vienes hacia mí
Desnudo de la maldad que en ti había
Y me pides que te perdone
Que solo jugabas con aquellas a las que tu amor decías.

¿Como te puedo perdonar sin saber primero:
que no jugaras conmigo como con ellas hiciste,
Que no amanecerás en mis brazos y te iras sin despedirte?

Solo por el amor que te profeso
Puedo perdonarte aquello,
Pero si un dia decides
Volar hacia otro puerto
No luchare por retenerte contra tu deseo
Pero es cierto que cuando te vayas
Yo moriré en el recuerdo.

Puedes que te vayas,
Y cuando a tu memoria acudan los recuerdos pasados,
Comprenderás que mi amor era firme
Y el daño que me hiciste
Aquel amanecer
En que mis manos te buscaron
Y mis ojos lágrimas por ti derramaron
Hasta que secos para siempre quedaron.

Puede que llores de rabia
O rías al recuerdo
De aquella insignificante persona
Que vivió por tu amor,

Puede que al evocarla
Intentes reparar el daño habido,
Mas ya será tarde
Pues en su corazón habita el olvido.

Escolta al cor

Tanca els ulls…
Escolta els sons….
Les paraules....
Els remors.

Deixat portar
Per les emocions,
Sentiments
I batecs del cor.

Sovint escoltem sense sentir
Mirem sense veure,
Vivim sense il·lusió

Tanquem els ulls
Deixem que el cor
Parli i escolti,
Alliberem la ment
I viurem millor.

Vida

Vivint,
Escrivint
Somniant,
Plorant,
Desitjant,
Rient.

Intentant recordar
Oblidar i apartar,
Tot allò que fa mal
A un cor ferit d’amor.


Viure, el dia, a dia,
Escriure els sentiments,
Plorant per el passat,
Somniant en el futur,
Desitjant un mon millor,
Rient per espantar la por.