Allà, dalt de la muntanya,
prop d'un cim tot escarpat,
neix una bonica planta,
la flor del meu estimat.
És una rosa vermella,
de tacte suau i abellutat,
d'espigues n'és rodejada
tan daurades com el blat.
Si algú intenta agafar-la
clava espines a l'atzar;
que cada gota es un llagrima,
que la rega pel voltant.
Rosa roja i ben vermella,
rosa fragil com el vent,
tu ets la meva senyera
com un estardant al vent.
Vint-i-tres és el teu dia,
amb Sant Jordi coronat
com la bella damisel.la
que del mal drac t'ha salvat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada