No juguis

No juguis amb els sentiments

De qui tens al costat

No juguis amb paraules

Si no són veritat.

No juguis amb els desitjos

De qui tant temps està esperant

No juguis amb els records

D’un temps passat.

No juguis, ni parlis

Ni diguis res que no sents

Es millor el teu silenci

Que l’esperança de lo que no es veritat

Silencis que parlen.

Un somriure
Una mirada
Un peto
Una carícia.

No fan falta paraules
Per dir els sentiments.

Els silencis també son paraules
Mudes de desig i enyor
Que amb petons i carícies
Ho diuen tot sense dir res.

Com un raig de vent ......

Com alè de joventut
Amb frescor primaveral
Vas passar en silenci
Per una escletxa de cor tancat.

El silenci es convertí
En remor de desig
Esperança i temor.

Deixem que el temps passi
Que l’escletxa es faci gran
Que es trenqui
Per poder tornar a estimar.

Temps al temps
Pas a pas
Mirades sense paraules
Desitjós sense esglais .

Falsa amistat

l final t’has tret la màscara
Que m’impedia veure la realitat
La mena de persona que eres
Que sols t’en volies aprofitar.

Te vaig creure: amic-ga
Confiant cegament amb tu
Obrint el cor per dintre
Despullant el meu dolor.

Es trist i dur descobrir
Que algú a qui creus amic-ga
Es torni pervers i cruel
Quant i demanes ajuda.

Sort que totes les persones
No son ni actuen així
Que quant donen amistat i carinyo
Ho fan perquè ho senten així

Com un llibre ...

Com algú que escriu un llibre

Amb la fulla en blanc

Començo jo una vida

Amb una fulla en blanc.

Poc a poc i amb ma ferma

Les fulles s’ompliran,

De vivències tristes i alegres

De la vida real.

S’escriuran com un diari

Cada nit al acabar

Per esperar al nou dia

I tornar de nou a començar.

El portaré sempre a sobre

En un lloc prop del cor

Perquè ningú el trobi

I miri en el seu interior.