Amic Invisible

Es una veu al telefon

unes frases en pantalla,

unes paraules amigues,

algu que es fa estimar.

Es la mà amiga

que es reb amb caliu,

de qui escolta i consola

a qui li obri el cor.

Es invisible i propera,

ho dona tot per res

no demana i tot ho dona

aixo es per mi un amic.

Vull .........

Vull fugir i no se on,

vull volar fins creuar l'horitzo.

Es l'ansia de llibertat

d'oblidar tot el entorn

de viure una nova vida

recorrent el món.

Caminar per la sorra humida

deixant petjades vora mar,

perque les ones les omplen

d'escuma blanca e inmensitat.

La mar borra petjades

d'una vida en soletat,

obrin-se a la vegada

a descobrir l'infinitat.

Aigua i Vida

Llàgrimes salades

gotes de pluja,

esquitxos de mar;

aigua, al cap i a la fi.

Les llàgrimes li rodolen pel rostre,

la pluja li mulla el cap;

les gotes de mar salada

li desperten la realitat.

Una realitat dura,

amarga, salada com la mar

a vegades dolça i pura,

com la pluja rodolant.

Així és la vida que així com l'aigua,

que sempre torna al cabal,

sigui llarga o sigui curta,

el final li ha d'arrivar.

La Rosa de Sant Jordi

Allà, dalt de la muntanya,

prop d'un cim tot escarpat,

neix una bonica planta,

la flor del meu estimat.

És una rosa vermella,

de tacte suau i abellutat,

d'espigues n'és rodejada

tan daurades com el blat.

Si algú intenta agafar-la

clava espines a l'atzar;

que cada gota es un llagrima,

que la rega pel voltant.

Rosa roja i ben vermella,

rosa fragil com el vent,

tu ets la meva senyera

com un estardant al vent.

Vint-i-tres és el teu dia,

amb Sant Jordi coronat

com la bella damisel.la

que del mal drac t'ha salvat.

Per un amic absent (3)

Deixem .....

Deixem demostrar-te

Com soc realment

Deixem que m’esmunyi

Dins del teu cor.

Amb el pas del temps

Podràs arribar a veure

Com aquell cor endurit

S’ha tornat a revifar

Que aquelles hores amargues

En l’oblit han quedat

Donant pas a una sendera

On tots dos podem caminar.

La mar i jo

Reflexa la mar
La seva mirada
Tranquil·la i serena.

El remor de les ones
La seva veu porta
A llocs plens de harmonia.

Les paraules no existeixen,
Els silencis parlen sols,
Les mirades es creuen
I en elles s’ho diuen tot.