Voldria ..........

Voldria ......

Poder ajudar-te
En aquest immens dolor

Treure la pena
Que et fa sagnar el cor.

Voldria ......
Dir-te tot el que sento
Mes , ara no puc,
Les paraules s’engugen
Sense saber que dir.

Donar-te l’esperança
Que el dolor passara
I la pena dia rere dia
S’anirà envaint

Has de passar la pena,
Superar la pèrdua,
Mirar al teu voltant
Intentant retrobar el camí perdut.

Has de mirar al futur,
amb els ulls oberts,
la ment clara
i sense llàgrimes als ulls.

Se, que es difícil ara
Mes, el temps
Ajudarà a tancar les ferides
Que ara fan mal al cor.

En blanc

No puc escriure
Me falta motivació
Il·lusió, esperança.

No es poden
Forçar les paraules,
Els sentiments perduts,
les il·lusions trencades,
sense motiu o raó.

No puc .....
Ara, avui no,
Potser dema
Retrobaré la força
Per tornar-ho a intentar.

Cansada ..........

D’esperar a qui no arribà
De donar i no rebre
De mentides i falses promeses
D’estimar i no ser corresposta.

De preguntar sense tenir resposta
De ser l’ombro per recolzar
I no tenir-ne un en qui plorar
D’il·lusions trencades.

De somnis trucats
De falses promeses
De somnis incomplets
De ..............

Cansada, no físicament
Si no anímica i moralment.

Ara mateix
Sense forces
Il·lusions i plans de futur.

Dema ........
Amb el naixement
D’un nou dia
Tot al seu lloc
De nou tornarà a estar.