Esta poesia la vaig presentar a concurs de poemes il·lustrats de “relats en català” .i va ésser escollida. Aquí esta el resultat de la seva il·lustració, espero que os agradi tan com a mi.
divendres, 23 de maig del 2008
Donem ......
Donem un somriure
Donem una carícia
Donem un petó
Donem el teu cor.
Disme un t’estimo
On jo el pugi sentir
Donem una mostra de carinyo
Disme només que si.
Disme fluixet a l’orella
Tot el que espero sentir
Dels teus llavis amorosos
Que m’estimes només a mi.
Se que això es impossible
Ja que tots dos no sentim
L’un per l’altre el mateix
Amor i carinyo a la fi.
dilluns, 12 de maig del 2008
Els cinc sentits
Vista
Per poder veure
El primer raig de sol
Oïda
Per sentir
El cant dels ocells
Gust
Per assaborir
El nèctar de la mel
Olfacte
Per olorar
La flaire de les flors
Tacte
Al tocar
Una llàgrima rodolar
Gràcies a tots ells
Som capaços de gaudir
D’un vida plena
Amb els cinc sentits
diumenge, 11 de maig del 2008
Fent cami
Mai diguis un t’estimo
Si no ho sents
De tot cor.
Es millor el silenci
Que un t’estimo
Si no es veritat.
Dona només la ma
Ajuda a trobar el camí
A qui per un moment
No troba el seu destí.
Junts poden fer camí
Ajudant-se
sortejar el esculls
Que la vida els oferirà.
I si algun dia tots dos
Troben el seu destí
Agafats de la ma
Tornaran a començar
Una nova vida
Plena de felicitat.
Recors del passat
No es pot oblidar
El temps passat
Ni ignorar
Els sentiments perduts.
Més la vida continua
I l’hem d’afrontar
La realitat del avui.
I no mirar enrera.
Se que mai podrà retornar,
Quedarà en la memòria
I cor de tots aquells
El temps passat
Ni ignorar
Els sentiments perduts.
Més la vida continua
I l’hem d’afrontar
La realitat del avui.
I no mirar enrera.
Se que mai podrà retornar,
Quedarà en la memòria
I cor de tots aquells
Que un dia van estimar
divendres, 9 de maig del 2008
Somni fet realitat
He despertat amb un somriure
Però de sobte s’ha tornat tristor
Perquè al donam la volta
He vist que no era real.
El teu estava buit
Ple d’absència, ple de res.
Mes al tocar el coixí
He notat la teva olor
He sentit el teu calor
Això nomes volia dir
Que tots dos el varem compartir.
Que no va esser un somni
Que a la fi es va fer realitat.
dijous, 8 de maig del 2008
No demanis perdó
Se que t’he fet mal
No tan com tu a mi,
Se que les meves paraules
T’han colpejat el cor.
La teva absència
Durant temps passats,
Van deixar una ferida
Que no es pot curar.
Que la teva indiferència
Ahir me va fer mal
I que aquell menyspreu
No el podré mai oblidar.
I ara demanes: perdó
Mes no hi ha res que perdonar
No queda dintre meu res del passat
Tan sols oblit i tristor.
Començar a viure
Costa tornar
a començar
una nova vida
plena d'il•lusions e incerteses.
Només una paraula va canviar
tota una vida anterior
trencant així les cadenes
per recuperar l'harmonia i pau interior.
No serà gens fàcil
mirar al davant
ignorant el que es deixa
al darrere: tota una vida.
dimecres, 7 de maig del 2008
Records d'un passat
Res es pot fer ja
Per tal de tornar al passat
Per revifar la flama
Que un dia es va encetar.
Sota el primer raig de sol
Amb passió va començar
Jocs i carícies
Que amb esglai van culminar.
A la llum de la lluna
El desig va esclatar
Entre gemecs i carícies
Fins l’alba van continuar.
Mes el temps ha passat
I tot a l’oblit s’ha quedat
Tan sols aquell record
Dins d’un cor està guardat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
