He despertat amb un somriure
Però de sobte s’ha tornat tristor
Perquè al donam la volta
He vist que no era real.
El teu estava buit
Ple d’absència, ple de res.
Mes al tocar el coixí
He notat la teva olor
He sentit el teu calor
Això nomes volia dir
Que tots dos el varem compartir.
Que no va esser un somni
Que a la fi es va fer realitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada