Papallones a la panxa,
Batecs ràpids del cor,
Mans que no troben estiba
Pensaments que volen tots sols.
Com formigues que recorren el cos
Caminen sense aturar-se,
Així vola el pensament
Quant es te una il·lusió.
Batecs ràpids del cor,
Mans que no troben estiba
Pensaments que volen tots sols.
Com formigues que recorren el cos
Caminen sense aturar-se,
Així vola el pensament
Quant es te una il·lusió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada