Com pot ser .......

Com pot ser

Que encara t’estimi

Tot i el temps passat,

El teu oblit i distancia.

Fingeixes no sentir res

Quan com furtius

Ens abandonem a la passió.

Quan els nostres cossos

Es fonen tots dos en un

Arribant al clímax de l’amor.

Ens neguem afrontar

Els sentiments que enutgen el cor,

A dir en paraules

El que sentim a l’interior.

Podem amagar, ignorar,

I fins i tot fingir.

Mes el que no podem es evitar

El que sense paraules

Amb els ulls i les mirades

Ens diem tots dos.

Llum

Vas ser com la llum
Que m’impulsava
A seguir cada dia.

El motor que donava
La força per continuar
Lluitant per el que volia.

Vas ser ......
La il·lusió que naixia
Amb el primer raig del dia.

Me pregunto ara..........
Que vaig ser jo per tu?.

No preguntis ........

No preguntis......

Si t’estimo,
Que desitjo,
Que sento,
Si estic enamorada ....
Tots dos coneixem les respostes.

Mes ..........
T’he d’oblidar treure’t del cor
Arrancar-te com espina clavada
Al fons del meu interior.

No serà fàcil,
Res tampoc ho es.

Però...............
Necessito tornar a viure

A esser de nou lliure
Per cercar una il·lusió.

Somriures i llàgrimes

Hem veus somriure,
Afable i contenta,
Es la careta que porto
perquè no es vegi com estic.

Les llàgrimes rodolen
Per un cor ferit.

Si hem busquessis la mirada
Veuries el meu interior
La pena ofegada en perles
Salades de dolor.

Dissimulo la tristesa
Ni demostro la pena
que m’encongeix el cor.

Cerco trobar una mirada
Plena, sincera i neta
Sense enganys
Que denoti amor.

Titella

Ja no serè
La titella amb qui jugaves,
La nina que utilitzaves
Quan et venia de gust.

El joguet que oblidat
A un racó tirat deixaves
Per fruir quan volies
Tornar a tenir-lo a les mans de nou.

Satisfer el teu caprici
Sense pensar ni un moment
Els sentiments que tenia
Aquella nina, titella o joguet.

No es pot ser
Tan egoista, insensible i manipulador,
S’ha de pensar que inclús les titelles
Tenen el seu petit cor.

Adéu

Adéu ...........
Per un temps?
Per sempre?
Això solsament el futur ho dirà.

Parlem sense escoltar
El que l’altre diu.

Millor que el silenci
Ens ajudi a pensar
Que volem en realitat
I poder així decidir
Lo millor per tots dos.

Gracies .......

Per cada paraula dita
Que va clavar-se com punyal.
Per arrancar-me la vena
Que no deixava veure la realitat.

Per treure’t la mascara
I mostrar-te real.
Per jugar amb els sentiments
De qui tenies al costat.

Per la covardia de callar
Fent creure que tu senties el mateix
Gracies.........
Per no ser honest i legal amb la gent

que et va estimar.