Com pot ser
Que encara t’estimi
Tot i el temps passat,
El teu oblit i distancia.
Fingeixes no sentir res
Quan com furtius
Ens abandonem a la passió.
Quan els nostres cossos
Es fonen tots dos en un
Arribant al clímax de l’amor.
Ens neguem afrontar
Els sentiments que enutgen el cor,
A dir en paraules
El que sentim a l’interior.
Podem amagar, ignorar,
I fins i tot fingir.
Mes el que no podem es evitar
El que sense paraules
Amb els ulls i les mirades
Ens diem tots dos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada