Vas ser com la llum
Que m’impulsava
A seguir cada dia.
El motor que donava
La força per continuar
Lluitant per el que volia.
Vas ser ......
La il·lusió que naixia
Amb el primer raig del dia.
Me pregunto ara..........
Que vaig ser jo per tu?.
Que m’impulsava
A seguir cada dia.
El motor que donava
La força per continuar
Lluitant per el que volia.
Vas ser ......
La il·lusió que naixia
Amb el primer raig del dia.
Me pregunto ara..........
Que vaig ser jo per tu?.
2 comentaris:
Hola Lourdes, sóc el Natxo.
Ahir vas deixar un poema preciós i que m'ha emocionat molt al blog del David.
Volia agrair-te aquest detall i sobretot el fet de visitar l'espai del meu fill, aturar-te uns minuts i deixar la teva empremta. Em recomforta molt, perque em fa sentir acompanyat i sobretot perquè el record del David es va escmapant.
Mil gràcies un altre cop.
(Per cert, he estat donant un cop d'ull al teu blog i m'agraden molt els teus poemes. Ja es veu que tens molta sensibilitat, cosa que ja es percebia des del moment que has mostrat la teva solidaritat amb mi. Una abraçada)
El que va ser i és es trenen en una veu que recorda i es fa preguntes amb el desig de trobar la llum de la resposta.
Preciós.
Publica un comentari a l'entrada