dijous, 8 de maig del 2008

Començar a viure




Costa tornar

a començar

una nova vida

plena d'il•lusions e incerteses.


Només una paraula va canviar

tota una vida anterior

trencant així les cadenes

per recuperar l'harmonia i pau interior.


No serà gens fàcil

mirar al davant

ignorant el que es deixa

al darrere: tota una vida.

dimecres, 7 de maig del 2008

Records d'un passat

Res es pot fer ja

Per tal de tornar al passat

Per revifar la flama

Que un dia es va encetar.


Sota el primer raig de sol

Amb passió va començar

Jocs i carícies

Que amb esglai van culminar.


A la llum de la lluna

El desig va esclatar

Entre gemecs i carícies

Fins l’alba van continuar.


Mes el temps ha passat

I tot a l’oblit s’ha quedat

Tan sols aquell record

Dins d’un cor està guardat.


dissabte, 26 d’abril del 2008

Amic Invisible




Es una veu al telefon

unes frases en pantalla,

unes paraules amigues,

algu que es fa estimar.


Es la mà amiga

que es reb amb caliu,

de qui escolta i consola

a qui li obri el cor.


Es invisible i propera,

ho dona tot per res

no demana i tot ho dona

aixo es per mi un amic.


Vull .........




Vull fugir i no se on,

vull volar fins creuar l'horitzo.


Es l'ansia de llibertat

d'oblidar tot el entorn

de viure una nova vida

recorrent el món.


Caminar per la sorra humida

deixant petjades vora mar,

perque les ones les omplen

d'escuma blanca e inmensitat.


La mar borra petjades

d'una vida en soletat,

obrin-se a la vegada

a descobrir l'infinitat.




Aigua i Vida




Llàgrimes salades

gotes de pluja,

esquitxos de mar;

aigua, al cap i a la fi.


Les llàgrimes li rodolen pel rostre,

la pluja li mulla el cap;

les gotes de mar salada

li desperten la realitat.


Una realitat dura,

amarga, salada com la mar

a vegades dolça i pura,

com la pluja rodolant.


Així és la vida que així com l'aigua,

que sempre torna al cabal,

sigui llarga o sigui curta,

el final li ha d'arrivar.


dimarts, 22 d’abril del 2008

La Rosa de Sant Jordi



Allà, dalt de la muntanya,

prop d'un cim tot escarpat,

neix una bonica planta,

la flor del meu estimat.


És una rosa vermella,

de tacte suau i abellutat,

d'espigues n'és rodejada

tan daurades com el blat.


Si algú intenta agafar-la

clava espines a l'atzar;

que cada gota es un llagrima,

que la rega pel voltant.


Rosa roja i ben vermella,

rosa fragil com el vent,

tu ets la meva senyera

com un estardant al vent.


Vint-i-tres és el teu dia,

amb Sant Jordi coronat

com la bella damisel.la
que del mal drac t'ha salvat.


dimarts, 8 d’abril del 2008