dissabte, 26 d’abril del 2008

Aigua i Vida




Llàgrimes salades

gotes de pluja,

esquitxos de mar;

aigua, al cap i a la fi.


Les llàgrimes li rodolen pel rostre,

la pluja li mulla el cap;

les gotes de mar salada

li desperten la realitat.


Una realitat dura,

amarga, salada com la mar

a vegades dolça i pura,

com la pluja rodolant.


Així és la vida que així com l'aigua,

que sempre torna al cabal,

sigui llarga o sigui curta,

el final li ha d'arrivar.


dimarts, 22 d’abril del 2008

La Rosa de Sant Jordi



Allà, dalt de la muntanya,

prop d'un cim tot escarpat,

neix una bonica planta,

la flor del meu estimat.


És una rosa vermella,

de tacte suau i abellutat,

d'espigues n'és rodejada

tan daurades com el blat.


Si algú intenta agafar-la

clava espines a l'atzar;

que cada gota es un llagrima,

que la rega pel voltant.


Rosa roja i ben vermella,

rosa fragil com el vent,

tu ets la meva senyera

com un estardant al vent.


Vint-i-tres és el teu dia,

amb Sant Jordi coronat

com la bella damisel.la
que del mal drac t'ha salvat.


dimarts, 8 d’abril del 2008

diumenge, 6 d’abril del 2008

Deixem .....

Deixem demostrar-te
Com soc realment
Deixem que m’esmunyi
Dins del teu cor.
Amb el pas del temps
Podràs arribar a veure
Com aquell cor endurit
S’ha tornat a revifar
Que aquelles hores amargues
En l’oblit han quedat
Donant pas a una sendera
On tots dos podem caminar.

dissabte, 5 d’abril del 2008

La mar i jo

Reflexa la mar
La seva mirada
Tranquil·la i serena.

El remor de les ones
La seva veu porta
A llocs plens de harmonia.

Les paraules no existeixen,
Els silencis parlen sols,
Les mirades es creuen
I en elles s’ho diuen tot.

dilluns, 10 de març del 2008

Cerco .....


Cerco ...
Un motiu del seu silenci,
El per que la seva absència
El no saber quelcom va passar.

Va dir : Hola
Però no : Adéu,
Va desaparèixer
Com si fora neu.

Va arribar
En força i fúria,
Va marxar
En silenci d’oblit.

Silencis


Ens hem perdut
En el mar dels silencis,
On tot es dona
Per fet i dit.

Ens hem allunyat
Poc a poc,
Perdut en la immensitat
D’oblits per manca de diàleg.

Ens hem quedat
Aïllats de paraules,
De sentiments,
Del gaudí del diàleg.

Ens hem perdut
Per no parlar,
Per no escoltar,
Per no dir el que sentim.