divendres, 2 de novembre del 2007

Per un amic absent 2



Ara farà un any

Que entre nosaltres

No estàs.



Mes el teu record

Es manté com flama

En els nostres cors

I converses de xat.



Per molt temps que passi

El teu record sempre estarà

Viu en cadascun de nosaltres.



Encara avui s'ens fa estrany

No veure el teu nic

I les teves frases

Que en mes d'una ocasió

Ens van provocar un somriure.



Tu no estàs: PERO ESTAS

En la ment, el cor

El pensament de tots aquells

que vam poder gaudir

De la teva bona companyia.



Avui

Demà

Sempre


BANDARRA NO T'OBLIDEM

dijous, 1 de novembre del 2007

Fugir de .........



Fugir de …………..

Unes mans que apressen
Uns petons amargs
Una vida sense il·lusió.

Desig de ...................

Unes mans que acaronin
Uns petons dolços de passió
Un cos que enceti la flama
Uns moment d’amor.

Vida de ................

Sensacions noves
Vivències plenes caliu
Estimar i ser estimada
Descobrir el que porten dins.

Com dir ......



Com dir:
Un: t’estimo
Sense paraules,
Un desig
Sense un peto,
Un te necessito
Sense una carícia.

Hem cercat en el silenci
Unes paraules mudes
Que sols en una mirada
S’entenguin els sentiments.

diumenge, 28 d’octubre del 2007

No juguis




No juguis amb els sentiments

De qui tens al costat

No juguis amb paraules

Si no són veritat.




No juguis amb els desitjos

De qui tant temps està esperant

No juguis amb els records

D’un temps passat.





No juguis, ni parlis

Ni diguis res que no sents

Es millor el teu silenci

Que l’esperança de lo que no es veritat


dissabte, 27 d’octubre del 2007

Silencis que parlen.


Un somriure
Una mirada
Un peto
Una carícia.

No fan falta paraules
Per dir els sentiments.

Els silencis també son paraules
Mudes de desig i enyor
Que amb petons i carícies
Ho diuen tot sense dir res.

dimarts, 16 d’octubre del 2007

Com un raig de vent ......



Com alè de joventut
Amb frescor primaveral
Vas passar en silenci
Per una escletxa de cor tancat.

El silenci es convertí
En remor de desig
Esperança i temor.

Deixem que el temps passi
Que l’escletxa es faci gran
Que es trenqui
Per poder tornar a estimar.

Temps al temps
Pas a pas
Mirades sense paraules
Desitjós sense esglais .

dissabte, 6 d’octubre del 2007

Falsa amistat


l final t’has tret la màscara
Que m’impedia veure la realitat
La mena de persona que eres
Que sols t’en volies aprofitar.

Te vaig creure: amic-ga
Confiant cegament amb tu
Obrint el cor per dintre
Despullant el meu dolor.

Es trist i dur descobrir
Que algú a qui creus amic-ga
Es torni pervers i cruel
Quant i demanes ajuda.

Sort que totes les persones
No son ni actuen així
Que quant donen amistat i carinyo
Ho fan perquè ho senten així