l final t’has tret la màscara
Que m’impedia veure la realitat
La mena de persona que eres
Que sols t’en volies aprofitar.
Te vaig creure: amic-ga
Confiant cegament amb tu
Obrint el cor per dintre
Despullant el meu dolor.
Es trist i dur descobrir
Que algú a qui creus amic-ga
Es torni pervers i cruel
Quant i demanes ajuda.
Sort que totes les persones
No son ni actuen així
Que quant donen amistat i carinyo
Ho fan perquè ho senten així
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada