Ja fa un any
De la teva absència
En que a un altre port vas amarrar.
Que en altres aigües mes càlides
Començares a navegar.
Ja fa un any
Que com un espill
En mil bocins
El meu cor vas trencar.
Que les il·lusions,
projectes i somnis
Fets com castells de sorra
En un moment vas enfonsar.
Ja fa un any ........
De la teva absència
En que a un altre port vas amarrar.
Que en altres aigües mes càlides
Començares a navegar.
Ja fa un any
Que com un espill
En mil bocins
El meu cor vas trencar.
Que les il·lusions,
projectes i somnis
Fets com castells de sorra
En un moment vas enfonsar.
Ja fa un any ........
3 comentaris:
El temps és un viatger incansable...Sortosament.
Aviat farà un any que vaig enterrar ma mare. Sospito que parles d'una pèrdua diferent, d'un altre vincle. Però les paraules sempre ressonen.
Tu poema "Ja fa un any..." el trobo francament bonic, breu i rodó i, sobretot, tendre, amorosament tendre. El teu blog és molt elegant
Publica un comentari a l'entrada