No se on estàs...
I a la vegada ho se.
M’angoixa pensar
Que ja mai tornaràs,
Que el teu silenci
Serà etern com la nit.
Que vas marxar
Per no tornar,
Que ens vas deixar
Però no oblidar.
Que era el teu destí
No el podies canviar,
I en llàgrimes
A tots en vas deixar.
Per tu, per mi
Per el breu temps passat
Que totes dues
Juntes varem estar.
2 comentaris:
Tendre relat que em fa sentir.
Gràcies per escriure vivències que ens ajuden a entendre les nostres.
Peixe
Intueixo on són els que se'n van, però tampoc no ho podria dir.
Publica un comentari a l'entrada