
Per cada paraula dita
Que va clavar-se com punyal.
Per arrancar-me la vena
Que no deixava veure la realitat.
Per treure’t la mascara
I mostrar-te real.
Per jugar amb els sentiments
De qui tenies al costat.
Per la covardia de callar
Fent creure que tu senties el mateix
Gracies.........
Per no ser honest i legal amb la gent
Que va clavar-se com punyal.
Per arrancar-me la vena
Que no deixava veure la realitat.
Per treure’t la mascara
I mostrar-te real.
Per jugar amb els sentiments
De qui tenies al costat.
Per la covardia de callar
Fent creure que tu senties el mateix
Gracies.........
Per no ser honest i legal amb la gent
que et va estimar.
4 comentaris:
Ja fas bé de donar les gràcies, però no t´oblidis de donar-les per haver-te lliurat d´algú que no mereix els teus sentiments...
Un petó gran com aquest mar tan blau de l´Ametlla!!!!
Completament d'acord amb la Judit. Aquesta persona no sap el que és perd...
Una abraçada molt forta...
És un poema molt bo, en què sorprèn la paradoxa del final.
què difícil es trobar algú que doni gràcies a qui no s'ho mereix... certament és un exemple a seguir...
una abraçada
Publica un comentari a l'entrada