La paraula absent
el somriure trist
la mirada a l'infinit
em deien que tot s'havia acavat.
No es pot acabar
allò que mai va començar,
que només era una il.lusio
per la que vivia jo.
Vaig creure en un impossible
somiant desperta,
parlant amb ningú
vivint sols per tu.
Nomes vaig dir: "T'ESTIMO"
i tot es va acabar,
eren paraules tendres
plenens de sentiment.
Et va espantar sentir-les
escoltar-les de la meva veu,
fugint amb el teu silenci
vas ignorar el meu amor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada